Ciutat de Girona, els convidats d'enguany

La primera referència de gegants gironins data de l'any 1513. En la història dels darrers segles, sabem que l'any 1830 Girona ja comptava amb dues parelles de gegants als quals, pocs anys més tard, se'ls afegia una de tercera. Malauradament, amb el pas del temps s'anaren arraconant els més vells fins a quedar-ne tan sols una parella. Durant el segle XX, els gegants només sortiren per a Corpus i, a poc a poc, van quedar en l'oblit fins que van ser recuperats el 1993, gràcies a una iniciativa popular promoguda per l'associació "Els Amics dels Gegants de Girona". Aquests gegants, coneguts com el Rei i la Reina, esdevenen doncs la parella de gegants centenaris de la ciutat de Girona. Tanmateix, el 1985, s'estrena la nova parella de gegants de la ciutat, unes figures que van ser batejades amb els noms de Carlemany, en record de l'emperador franc, i Anna Gironella, en honor a la modista que els hi havia fet els vestits i a la torre més esvelta de la muralla de Girona, la Torre Gironella. Aquesta darrera parella, coneguts popularment com els d'en Vivó, denominació arran del seu dissenyador, en Carles Vivó, no van acabar de convèncer a la ciutat i van ser decapitats. El 1993, en ocasió de l'estrena de les rèpliques dels gegants centenaris, es presenten restaurats, però n'és el 1998 quan s'estrenen unes còpies més agraciades que són les que actualment podem gaudir veure ballar, obra del Taller el Drac Petit de Terrassa.

​

A més a més, la ciutat de Girona compta amb una festiva comitiva formada per diferents balls que també ens acompanyaran durant La Ballada 2021. Per una part, durant la celebració d'aquesta edició plaurem l'assistència de la comparsa de capgrossos formada per més de deu caps que doten la cercavila d'un to més alegre i festiu, simbolitzant l'essència de la ciutat de Girona. Ells són l'Esquivamosques (en referència a la llegenda de Sant Narcís i les mosques), el Mercader i l'Argentera (en representació dels comerciants), el Merdisser i la Marieta de les Cols (en simbologia als mercats que hi havien hagut als carrers i places de Girona), el Ciutadà i la Beneta de la Força (en personificació del poder civil i del poder religiós de la ciutat), el Ballester i la Pericota (un soldat que protegeix les muralles de Girona i una noia riallera que porta el nom de la Font més antiga de la Vall de Sant Daniel), el Fraret (l'esquivamosques segon) i l'Avi Tata i la Nena (la saviesa i la joventut). Per una altra, el ritme estarà portat per les Bastoneres, un ball de bastons creat el 2009 i que és una bona mostra que les tradicions són vives i canvien contínuament. A totes dues comparses els hi acompanyaran els Dragolins, les petites cries del drac de Girona, en Beatusaure, que són portades i ballades per la mainada de 'Fal·lera Gironina'; no us deixeu enganyar pel seu aspecte gràtil i no els feu enfadar!

​

Finalment, també des de la ciutat de Girona, rebrem amb tots els honors la figura de l'Àliga, la peça més solemne de tot el bestiari popular. Durant molts anys va ser utilitzada com a símbol del mateix Ajuntament, sortint només en els actes oficials on aquest participava. Així doncs, el màxim honor que es podia fer a un personatge il·lustre que visités la ciutat, era ser rebut amb el ball de l'Àliga. L'Àliga actual és una reproducció de la creada per l'artesà gironí Francesc Boix l'any 1954. En aquesta reforma, es va mantenir el cap original, el qual surt al carrer des del 1722. L'Àliga de Girona interpreta en els moments més cerimonials el seu ball, una dansa de benvinguda majestuosa i solemne